El Codex Sinaiticus[1] és un manuscrituncial del segle IV de la Bíblia grega, escrit entre el 330 al 350. Originalment contenia la totalitat d'ambdós Testaments, però solament han arribat fins als nostre dies trossos de l'Antic Testament grec o Septuaginta, la totalitat del Nou Testament, l'Epístola de Bernabé, i fragments del El pastor d'Hermes (el que suggereix que aquests últims dos textos podrien haver estat considerats part del cànon bíblic pels editors del còdex).
Els llibres apòcrifs són el conjunt de textos que no formen part del cànon de la Bíblia,
però que es van produir durant el mateix període i amb un estil similar
i que se solen estudiar quan es vol conèixer bé la Bíblia. La majoria
dels llibres apòcrifs contenen doctrines que foren declarades heretiga per algunes esglésies cristianes.
L'evangeli de Tomàs:
L’Evangeli de Tomàs, també anomenat Evangeli copte de Tomàs o Evangeli gnòstic de Tomàs, és un evangeli apròfics que conté 114 dites atribuïdes a Jesús de Natzaret. Es va conservar en un papir manuscrit en llengua copta, descobert el 1945 a la localitat egípcia de Nag Hammadi, i existeixen dubtes sobre la seva data de composició. Algunes de les dites d'aquest evangeli s'assemblen als dels evangelis canònics de Marc, Mateu, Lluc i Joan; d'altres eren desconegudes fins al seu descobriment.
