El Codex Sinaiticus[1] és un manuscrit uncial del segle IV de la Bíblia grega, escrit entre el 330 al 350. Originalment contenia la totalitat d'ambdós Testaments, però solament han arribat fins als nostre dies trossos de l'Antic Testament grec o Septuaginta, la totalitat del Nou Testament, l'Epístola de Bernabé, i fragments del El pastor d'Hermes (el que suggereix que aquests últims dos textos podrien haver estat considerats part del cànon bíblic pels editors del còdex).El còdex es troba dividit en quatre trossos desiguals: 347 fulles a la Biblioteca Britànica de Londres, 12 fulles i 14 fragments al Monestir de Santa Caterina del Sinaí, 43 fulles a la Biblioteca de la Universitat de Leipzig, i fragments de 3 fulles a la Biblioteca Nacional Russa a Sant Petersburg.
