CIUTAT BETLEM

Joan Paz,Jesus Buenaño, Jose estiven 

Betlem

Betlem és una ciutat de Palestina a 8 km al sud-oest de Jerusalem.

La població actual és d'uns 30.000 habitants, la majoria cristians.

Juntament amb Natzaret, és el lloc suposat del naixement de Jesús de Natzaret.

EL PRIMER TEMPLE DE JERUSALEM

Ainoa Rubio

Maria Chacon

TEMPLE DE JERUSALEM

El primer Temple o Temple de Salomó es construeix en el segle X aC (aproximadament en la dècada del 960 aC), per substituir el Tabernacle que durant segles, des de l'Èxode, es venia utilitzant com a lloc de reunió i de culte a Jehovà. El Temple el formaven un gran pati murallat i un edifici central de 30 metres de llarg per 10 d'ample i 10 d'alçada. En la construcció participaren artesans de Tir i Hiram.

La tercera cambra, el Santíssim (o sancta sanctorum), es trobava a un nivell més alt que el Hekhal, i tan sols s'hi podia accedir pujant per una escala. El Santíssim tenia la forma d'un cub d'aproximadament 10x10x10 metres, i al centre s'hi col·locà l'Arca de l'Aliança. Aquesta era una gran caixa, feta de fusta d'acàcia, coberta de planxes d'or i amb quatre anelles on s'hi posaven dues vares per transportar-la. Dins de l'Arca es guardaven les Taules de la Llei, que, segons la Bíblia, Déu donà a Moisès. En aquestes Taules hi havia gravats els Deu Manaments.

Betlem

                                                         Betlem

Betlem  és una ciutat de Palestina a 8 km al sud-oest de Jerusalem.

El nom àrab, Bayt Lahm, significa, literalment, "la Casa de la Carn", mentre que l'hebreu, Bet-Léhem, "la Casa del Pa"; ara bé, és possible que em ambdós casos es tracti d'una reinterpretació d'un topònim anterior que signifiqués "la Casa del (déu) Lahmu".

La població actual és d'uns 30.000 habitans, la majoria cristians.

Juntament amb Natzaret, és el lloc suposat del naixement de Jesús de Natzaret. Fou arranjada per Justinià I el 525.

Els croats la van ocupar el 1099 i el 1110 fou erigit en bisbat i va conèixer un moment de floriment fins que fou conquerida per saladí el 1187 . Retornada als croats el 1191 ja no va tornar a prosperar. Va passar a mamelucs i otomans. El 1834 la vila es va revoltar contra Ibrahim Pasha i la població musulmana fou delmada pels egipcis.

El SOFAR

Un xofar (de l'hebreu שופר) és un instrument musical de vent format per una banya de marrà. Es fa servir en celebracions jueves, com les de Yom Kippur (Dia de l'Expiació) i Roix ha-Xanà (Cap d'Any).

Els diferents sons que emet el xofar tenen profundes connotacions religioses: apareix en nombrosos passatges bíblics i llegendes. Per exemple, en la lluita de Jericó dels temps de Josuè, va ser gràcies als sons dels xofars que es van destruir les muralles i la victòria fou assolida.

La Pasqua

Los judíos celebran la Pascua (pésaj), para conmemorar su escape del cautiverio de manos de los egipcios (aproximadamente en el 1250 AEC).

El pésaj judío se origina en la historia contada en la Biblia, en la que Dios mató a todos los primogénitos de los egipcios. Esta era la última de las plagas enviadas por Dios en contra del faraón de Egipto y su pueblo por su negativa de liberar a los hijos de Israel. Dios ordenó a Moisés, líder de los hebreos, lo siguiente:

Escogerán un corderito [...], tomarán su sangre para untar los postes y la parte superior de sus puertas. Lo comerán todo asado, con su cabeza y sus entrañas, con panes sin levadura. [...] Yo recorreré Egipto y daré muerte a todos los primogénitos de los egipcios y de sus animales. [...] Al ver la sangre del cordero pasaré de largo de vuestras casas.

Éxodo 12.5-14

Los sabios judíos se acogen fielmente a lo exigido por la Tora. El pan sin levadura (matzá) recuerda la salida apresurada en que faltó tiempo para hacer fermentar el pan (18 minutos). Esto debe cumplirse durante los 7 días anteriores a la Pascua.

Alfabet Hebreu

L'alfabet hebreu, també conegut com a alefbet a partir del nom de les dues primeres lletres, és un conjunt de 22 lletres usades en l'escriptura del llenguatge hebreu. Apart de per l'idioma hebreu, aquest alfabet també ha estat usat i s'usa, amb algunes adaptacions, per l'escriptura de diferents llengües de la diàspora jueva.

No se representa les vocals , s'escriu de dreta a esquerra i les lletres no tenen una forma majúscula i algunes poques d'elles canvien de forma d'acord amb la seva posició.

Oswaldo Montiel - Sergi Rodríguez

Maravilla del Mar Muerto