LA PASQUA JUEVA (JOEL)

   LA PASCUA

Pésaj (en hebreo פֶּסַח) literalmente «salto», es la festividad judía que conmemora la salida del pueblo hebreo de Egipto, relatada en el libro bíblico del Éxodo. El pueblo hebreo ve en el relato de la salida de Egipto como el hito que marca el nacimiento del pueblo como tal.

La festividad es uno de los tres Shalosh Regalim (Fiestas de Peregrinaje) del judaísmo, ya que durante la época en que el Templo de Jerusalén existía, se acostumbraba a peregrinar al mismo y realizar ofrendas.

iyfqwcyehkfm., SDv-. ;Db .sd.bbdfb

YOM KIPPUR (Marina, Alba, Meritxell).

YOM KIPPUR

(Día del perdó)

Yom Kippur (dia d'expiació) és la celebració més important del calendari jueu (a part del sàbat). És l'últim dels yamim noraïm (dies terribles) i, com indica el seu nom, el propòsit de Yom Kippur és el penediment i l'expiació del pecat. Se celebra cada any en el desè dia del mes de tixrí (setè mes del calendari hebreu litúrgic), és a dir; entre finals de setembre i començaments d'octubre al calendari gregorià.

Durant Yom Kippur s'observen les mateixes normes que en un sàbat. Addicionalment, no està permès de menjar ni beure absolutament res durant un període de 25 hores, ni tampoc rentar-se o banyar-se, aplicar-se locions o cosmètics, o mantenir relacions sexuals, entre altres activitats.

Una litúrgia molt més extensa que la regular s'aplica per Yom Kippur, la qual inclou diverses confessions i oracions addicionals.

Per raó del dejuni, Yom Kippur s'observa durant només un dia tant dins com fora d'Israel, a diferència de la major part de festes jueves, que fora d'Israel se celebren durant dos dies (històricament, es feia per assegurar-se que s'estava celebrant el dia correcte en cas d'error de càlcul).

Dani Lucero, Pablo Lucero, Kevin Núñez, Ruben Moreta

Pesaj (La Pascua)

·Pesaj es la pascua JUDÍA que se celebra el mes nissan, que empieza en la Primavera.  

·Pésaj equivale, para el judío, a su fiesta de independencia nacional; se celebra en recuerdo del Éxodo, primer pilar de nuestra emancipación como pueblo. Por eso se llama Zeman Jerutenu, es decir, fecha de la liberación.

·La festividad se prolonga durante ocho días.

Durante el seder de Pesaj-Cena de Pascua-se lee la Hagadá, donde se relata el fin del cautiverio del Pueblo de Israel y las plagas de Egipto. Durante los días que dura el Pesakh no se come pan con levadura ni ninguna cosa quitada de los cinco grandes primordiales. El pan no fermentado recuerda la huida en la que faltó tiempo para hacer fermentar el pan. Se debe cumplir durante los 7 días anteriores a la Pascua, 8 días para los judíos que están en la garganta-Diáspora-.

Después se celebra la fiesta de los primeros frutos de la cosecha, en este caso de la avena y cincuenta días más tarde (7 semanas) la del trigo, dando origen a la fiesta de Shavuot (semanas)











http://youtu.be/00DNThQnYe8

Kevin i Eric La mort en la fe cristiana

Eric Pueyo i Kevin Núñez

La mort en la fe cristiana

El cristiano que une su propia muerte a la de Jesús ve la muerte como una ida hacia Él y la entrada en la vida eterna. Cuando la Iglesia dice por última vez las palabras de perdón de la absolución de Cristo sobre el cristiano moribundo, lo sella por última vez con una unción fortificante y le da a Cristo en el viático como alimento para el viaje. 

Adán ( Kevin, Pablo, Dani, Ruben )

ADÁN
Adán fue el primer hombre y a él le entregó Dios el dominio sobre todas las criaturas, la administración del
huerto del Edén, y la vida eterna. El primer pecado fue la desobediencia de Adán a Dios al comer la fruta del árbol
del conocimiento del bien y del mal (Génesis 2:17). Adán y Eva su esposa fueron expulsados del huerto del Edén
y castigados con vida breve y trabajo. Tuvieron tres hijos: Caín, Abel y Set. Adán vivió 930 años y su vida se narra
en Génesis 1-5, y se menciona además en otras partes de la Biblia. Pablo lo contrasta con Cristo: cuando Adán
cayó, el pecado y la muerte entraron en el mundo; pero Cristo, " `el segundo Adán' fue justo y mediante él se dio
la vida eterna"

L'HISTORIA DE JOSÉ

Josep era fill de Jacob i Raquel. En l'època del seu naixement vivien a Haran, a la casa del seu avi Laban.

Jacob i els seus dotze fills es van establir a la terra de Canaan, on havia residit seu pare Isaac, fill d'Abraham. De tots ells estimava especialment Jacob al seu fill José, perquè era el fill de la seva vellesa, i perquè tenia una ànima pura i innocent. Veient els seus germans que el seu pare li volia més que a tots ells, li avorrien i mai li van dirigir una paraula amable.
El senyor es comunicava amb ell per els sons. Per que ell era el que mes creia en ell i el seu pare l'adorava al seu fill.

Els seus germans tenien molta enveja de ell per que el seu pare un dia li donar una tònica molt acolorida. Un 
dia els seu germans es van anar de casa i a pasterejar les cabres i el seu pare li va dir que anés a visitar-los, i quan els seus germans es van donar compte que el seu germà venia a visitar-los tos van decidir matar-lo, però un dels seu germans els va dir que no per que ells no volien tacar-se les mans amb ell de la seva mateixa sang i al final no el van matar.

                                                                                                            Historia de Josep ( Gènesis )
Gènesis , 37;  Rubèn volia salvar-lo i tornar-lo al seu pare. 23 Quan Josep va arribar on eren els seus germans, li van treure la túnica de mànigues amples, 24 el van agafar i van tirar-lo a la cisterna, que era buida, sense aigua. 25 Després s'assegueren a menjar. Tot menjant, van veure passar una caravana d'ismaelites que venia de Galaad, amb els camells carregats de resines aromàtiques —goma adragant, estorac i làdanum—, que transportaven a Egipte.

PERSONATGES DE LA BIBILIA. (DAVID): Alba, Marina, i Meritxell.

Segons la Bíblia, David va ser el més gran rei d'Israel. Durant el seu regnat la nació jueva va arribar al seu màxim esplendor. Va ser Rei de Judà durant set anys i sis mesos i Rei d'Israeldurant trenta-tres anys.


La seva història, figura, al antic testament. Va néixer a Belén, era fill de Jesé, de la tribú de Juda,  era el menor de vuit germans.

David era fill de Jessè, de la tribu de Judà. Vivia a Betlem amb el seu pare i els seus set germans.

Eren una família humil que es dedicava a pasturar els seus ramats. David tenia afició per la música i sabia tocar molt bé algun instrument de corda que havia de ser de corda polsada, i que les diferents traduccions de la Bíblia no es posen d'acord si era una lira, una arpa o una cítara. Consegüentment, tampoc no hi ha acord en la incògnita.

1.	1 Sa 16,13
	Samuel va prendre el corn de l'oli, el va ungir enmig dels seus germans, i des d'aquell dia l'esperit del Senyor s'apoderà de David. Samuel va tornar-se'n a Ramà.

2.	1 Sa 16,19
	Saül va trametre missatgers a Jessè per dir-li que li enviés el seu fill David, que s'estava amb el ramat.