viernes, 9 de noviembre de 2012

Adán ( Kevin, Pablo, Dani, Ruben )

ADÁN
Adán fue el primer hombre y a él le entregó Dios el dominio sobre todas las criaturas, la administración del
huerto del Edén, y la vida eterna. El primer pecado fue la desobediencia de Adán a Dios al comer la fruta del árbol
del conocimiento del bien y del mal (Génesis 2:17). Adán y Eva su esposa fueron expulsados del huerto del Edén
y castigados con vida breve y trabajo. Tuvieron tres hijos: Caín, Abel y Set. Adán vivió 930 años y su vida se narra
en Génesis 1-5, y se menciona además en otras partes de la Biblia. Pablo lo contrasta con Cristo: cuando Adán
cayó, el pecado y la muerte entraron en el mundo; pero Cristo, " `el segundo Adán' fue justo y mediante él se dio
la vida eterna"




viernes, 26 de octubre de 2012

L'HISTORIA DE JOSÉ

Josep era fill de Jacob i Raquel. En l'època del seu naixement vivien a Haran, a la casa del seu avi Laban.

Jacob i els seus dotze fills es van establir a la terra de Canaan, on havia residit seu pare Isaac, fill d'Abraham. De tots ells estimava especialment Jacob al seu fill José, perquè era el fill de la seva vellesa, i perquè tenia una ànima pura i innocent. Veient els seus germans que el seu pare li volia més que a tots ells, li avorrien i mai li van dirigir una paraula amable.
El senyor es comunicava amb ell per els sons. Per que ell era el que mes creia en ell i el seu pare l'adorava al seu fill.

Els seus germans tenien molta enveja de ell per que el seu pare un dia li donar una tònica molt acolorida. Un 
dia els seu germans es van anar de casa i a pasterejar les cabres i el seu pare li va dir que anés a visitar-los, i quan els seus germans es van donar compte que el seu germà venia a visitar-los tos van decidir matar-lo, però un dels seu germans els va dir que no per que ells no volien tacar-se les mans amb ell de la seva mateixa sang i al final no el van matar.

                                                                                                            Historia de Josep ( Gènesis )
Gènesis , 37;  Rubèn volia salvar-lo i tornar-lo al seu pare. 23 Quan Josep va arribar on eren els seus germans, li van treure la túnica de mànigues amples, 24 el van agafar i van tirar-lo a la cisterna, que era buida, sense aigua. 25 Després s'assegueren a menjar. Tot menjant, van veure passar una caravana d'ismaelites que venia de Galaad, amb els camells carregats de resines aromàtiques —goma adragant, estorac i làdanum—, que transportaven a Egipte.


viernes, 19 de octubre de 2012

PERSONATGES DE LA BIBILIA. (DAVID): Alba, Marina, i Meritxell.



Segons la Bíblia, David va ser el més gran rei d'Israel. Durant el seu regnat la nació jueva va arribar al seu màxim esplendor. Va ser Rei de Judà durant set anys i sis mesos i Rei d'Israeldurant trenta-tres anys.


La seva història, figura, al antic testament. Va néixer a Belén, era fill de Jesé, de la tribú de Juda,  era el menor de vuit germans.




David era fill de Jessè, de la tribu de Judà. Vivia a Betlem amb el seu pare i els seus set germans.


Eren una família humil que es dedicava a pasturar els seus ramats. David tenia afició per la música i sabia tocar molt bé algun instrument de corda que havia de ser de corda polsada, i que les diferents traduccions de la Bíblia no es posen d'acord si era una lirauna arpa o una cítaraConsegüentment, tampoc no hi ha acord en la incògnita.


1.1 Sa 16,13
Samuel va prendre el corn de l'oli, el va ungir enmig dels seus germans, i des d'aquell dia l'esperit del Senyor s'apoderà de David. Samuel va tornar-se'n a Ramà.
2.1 Sa 16,19
Saül va trametre missatgers a Jessè per dir-li que li enviés el seu fill David, que s'estava amb el ramat.









martes, 17 de abril de 2012

Canon Muratoria

Angie, Helen, Bertha i Nayara    

Canon Muratoria:


El fragmento muratoriano llamado también Canon de Muratori, es el elenco o índice más antiguo que se conoce de los libros del NT. Fue descubierto por Luís Antonio Muratori (1672-1750), padre de la historiografía italiana, en un código latino del s. VIII, proveniente de Bobbio y conservado en la Biblioteca Ambrosiana de Milán.
El fragmento contiene 85 líneas, redactadas en un latín lleno de expresiones bárbaras, difícil a veces de llegar a entender plenamente. Está mutilado al comienzo, faltando las primeras -o al menos la primera- líneas, en las que probablemente deberían hacer referencia a los Evangelios de Mateo y de Marcos.
La época de redacción hay que fijarla en la segunda mitad del s. II, extremo en el que concuerdan todos los autores. Refiriéndose, sin duda, al autor del Pastor de Hermas dice así en las lín. 74-76: «Nuperrime, temporibus nostris, in urbe Roma Herma conscripsit, sedente cathedra urbis Romae Ecclesiae Pío episcopo fratre eius» (Muy recientemente, en nuestros tiempos, en la ciudad de Roma, Hermas escribió -el Pastor-, estando sentado como obispo en la cátedra de la Iglesia de Roma su hermano Pío). Pío I gobernó la Iglesia del 140 al 150.



Evangelis Apòcrifs

Conjunt dels escrits que, tot i referir-se a la vida i al misteri de Jesús, no han estat reconeguts per l'Església, la qual no els ha inclosos en el cànon del Nou Testament

viernes, 6 de abril de 2012

CODI DA VINCI


CODI DA VINCI
El código Da Vinci es una novela de misterio escrita por Dan Brown y publicada por primera vez por Random House en 2003 (ISBN 0-385-50420-9). Se ha convertido en un best seller mundial, con más de 80 millones de ejemplares vendidos y traducido a 44 idiomas.
Al combinar los géneros de suspenso detectivesco y esoterismo Nueva Era, con una teoría de conspiración relativa al Santo Grial y al papel de María Magdalena en el cristianismo, la
novela espoleó el difundido interés (sobre todo en los Estados Unidos de América) por ciertas teorías de complotes «urdidos en la sombra por poderes ocultos», un fenómeno definido por Brown como el «auge conspiranoico».
El código Da Vinci es una novela que utiliza el mismo personaje principal que la anterior novela del mismo autor, Ángeles y demonios (2000), que no alcanzó el éxito editorial de ésta (otras dos novelas anteriores del mismo autor tampoco lograron mayor repercusión).



Cryptex
Un criptex es un dispositivo ficticio de forma cilíndrica mencionada en la novela El Código Da Vinci de Dan Brown, para ocultar secretos en su interior.

En el interior del criptex se encuentra un papiro, el cual está enrollado en una probeta con vinagre. Esta probeta se rompe con un mecanismo si el criptex se fuerza o recibe un golpe, arruinando el papiro. De este modo, la única forma de abrirlo es sabiendo la contraseña. El criptex está rodeado de letras o números que se giran formando palabras o combinaciones. Cuando se alinean correctamente, se puede acceder al interior del criptex.

Aunque este artilugio se describe como una creación original de Da Vinci, no hay datos verificables que confirmen esta teoría. De hecho está confirmado experimentalmente[cita requerida] que el ácido acético no es capaz de disolver el papiro.

AINOA RUBIO
Pablo Ruiz (AtomiksBox)
MARIA CHACON


martes, 31 de enero de 2012

La Pasqua

Nayara i Angie

Pasqua jueva


La pasqua jueva és una festa jueva de set dies que comença el dia 15 del mes de nissan. La festa commemora el suposat èxode dels hebreus d'Egipte, la seva fugida del captiveri va ocórrer aproximadament durant el 1250 A.C.
La pasqua jueva s'origina a la història explicada en la Torà, en la que Jahvè matà a tots els primogènits dels egipcis. Aquesta era l'última de les plagues enviades per Déu en contra del Faraó d'Egipte i el seu poble per la seva negativa d'alliberar els fills d'Israel. Segons la Torà, Déu ordenà a Moisès, líder dels hebreus, menjar l'anyell junt a pa sense llevat i marcar amb la seva sang les portes per salvar-se de la plaga (Èxode 12:5-14).
Els sacerdots jueus segueixen fidelment la Torà. El pa no fermentat recorda la fugida en què faltà temps per fer fermentar el pa (18 minuts). S'ha de complir durant els 7 dies anteriors a la Pasqua, 8 dies per als jueus que no són a Israel. Després se celebra la festa dels primers fruits de la collita, en aquest cas de la civada i cinquanta dies mes tard (7 setmanes) la del blat, donant origen a la festa de Xavuot ‘setmanes’).

martes, 17 de enero de 2012

Personatges del nou testament


 


JUAN BAPTISTA

Joan era fill d'Isabel, la cosina de la Verge Maria i Zacaries que era sacerdot al Temple del Senyor.
Joan portava un vestit de pel de camell i menjava llagostes i mel silvestre. Predicava al desert de Judea on deia: “Feu penitència i canvieu de
vida! El regne de Déu s'apropa!”. Molta gent acudia a Joan per a confessar els seus pecats
i per a que els bategés al riu Jordà, per això, es conegut com Joan Baptista.
 



REIS MAGS 

Lluny de Palestina, a Orient, lloc per on surt el sol, vivien uns savis que es dedicaven a l'estudi dels estels.
Un dia veieren un estel desconegut per a ells i començaren a estudiar-lo. Estudiaren els llibres i descobriren que per aquelles dates a Palestina anava a néixer el nou rei dels jueus, L'estel es movia i van decidir seguir-lo per a veure a on els conduïa. D'aquesta forma arribaren a Jerusalem pensant que el nou rei hauria nascut a la capital del país.






LAS 3 MARIAS
Tres dones, Maria Magdalena, Maria la de Jaume i Salomé, compraren tot el necessari i es dirigiren molt de matinada a ungir el cos de Jesús amb oli i bàlsam, com era costum als enterraments. El dissabte, dia d'estricte descans, havia passat ja i havia començat el primer dia de la setmana.




martes, 10 de enero de 2012

FESTA JUEVES

LES FESTIVITATS JUEVES


Les tres setmanes i els nou dies

Tres setmanes (del 17 de tammuz a l'1 d'av) i els nou dies (de l'1 d'av al 9 d'av) són dies tristos i de reflexió. Serveixen per a preparar Tixà be-Av, i recorden la destrucció romana de Jerusalem. En aquest període, i en especial durant els nou dies, hom no es casa, no menja carn, no beu vi ni es talla els cabells.

Tixà be-Av

Tixà be-Av, el 9 d'av, és un dia de dejuni que commemora dos dels dies més tristos de la història jueva: les dues destruccions del Temple de Jerusalem, els anys 587 aC i 70 dC. Les expulsions dels jueus d'Anglaterra (1290) i Espanya (1492) també van ser aquest dia, així com l'inici de la Primera Guerra Mundial (que relacionen amb l'inici de la Segona i l'Holocaust).