Ómer (hebreu: עֹֽמֶר) és una unitat de mesura antiga usada en l'època del Temple de Jerusalem, s'utilitza a la Bíblia com antiga unitat de volum del grà i productes secs. Correspondria a uns 3,6 litres. La paraula Ómer també s'ha d'entendre de vegades com a garba o gavella. En el Judaisme, un ómer d'ordi era una ofrena tradicional el segon dia de Péssah, durant el període de sacrifici al temple. El càlcul de l'ómer (en hebreu: ספירת העומר, Sefirat ha-Ómer, és un manament religiós de la tradició jueva que correspon a contar 49 dies (7 setmanes) a partir del dia en què s'ofereix una ofrena d'un ómer d'ordi al Temple de Jerusalem (el segon dia de la festa de la Pasqua jueva) fins un dia abans de l'ofrena de blat de Xavuot.^[17]

Ómer

Boda Jueva

Laura i Amy

Boda Jueva

El judaisme considera el matrimoni com a sant, com la santificació de la vida, el matrimoni és vist com una unió entre dues persones i el compliment dels manaments d'Adonai. Es duu a terme segons les normes establertes per la Torà, el Talmud i la Halacà.

                                                    

Jerusalem

Laura Talavera i Amy Rosado

JERUSALEM

Jerusalem és una ciutat de Palestina, capital de l'estat d'Israel des de 1950, capitalitat no reconeguda internacionaliment per la majoria d'estats del món. És considerada pels palestins com a capital nacional.

MUNTANYA TABOR

 El mont Tabor (en hebreu הַר תָּבוֹר, en àrab جبل الطور, en grec Όρος Θαβώρ) és un turó de Galilea situat a l'extrem Nord-est de laplana d'Esdreló. Des de l'antiguitat és considerat com un lloc sant, essent esmentat sovint a l'Antic Testament, i la tradiciócristiana diu que va ser al seu cim on va haver-hi la transfiguració de Jesús. Per a commemorar-ho, el segle V s'hi va fer una basílica bizantina, substituïda el 1924 per l'actual església de la Transfiguració.^[1]

tEXT BÍBLIC:

Evangeli segons Mateu[modifica | modifica el codi]

«

1 Sis dies després, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, se'ls endugué a part dalt d'una muntanya alta 2 i es transfigurà davant d'ells; la seva cara es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum. 3 Llavors se'ls van aparèixer Moisès i Elies, que conversaven amb Jesús. 4 Pere digué a Jesús: -Senyor, és bo que estiguem aquí dalt. Si vols, hi faré tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies. 5 Encara parlava, quan els cobrí un núvol lluminós, i una veu digué des del núvol: -Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m'he complagut; escolteu-lo. 6 Els deixebles, en sentir-ho, es van prosternar amb el front fins a terra, plens de gran temor. 7 Jesús s'acostà, els tocà i els digué: -Aixequeu-vos, no tingueu por. 8 Ells van alçar els ulls i no veieren ningú més que Jesús tot sol. 9 Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va donar aquesta ordre: -No digueu res a ningú d'aquesta visió fins que el Fill de l'home hagi ressuscitat d'entre els morts.

septuaginta (maria y luz)

                                    Septuaginta

La Biblia Septuaginta fue el texto utilizado por las comunidades judías de todo el mundo antiguo más allá de Judea, y luego por la iglesia cristiana primitiva, de habla y cultura griega.Junto con la Biblia hebrea, constituye la base y la fuente del Antiguo Testamento de la gran mayoría de las Biblias cristianas

Manuscritos de la Septuaginta

La Septuaginta, (primeros siglos a.E.C.), es la antigua traducción de las escrituras hebreas alejandrinas al griego koiné, se presenta en diferentes versiones en manuscritos

Hasta 1948 se hicieron disponibles más manuscritos de la Septuaginta de los rollos del Mar Muerto: Entre algunos ejemplos de los manuscritos existentes se incluyen:

CÒDEX SINAÍTICUS

                                                            CÒDEX SINAITICUS

El Còdex Sinaiticus és un manuscrit uncial del segle IV de la bíblia grega, escrit entre el 330 al 350. Originalment contenia la totalitat d'ambdós Testaments, però solament han arribat fins als nostre dies trossos de l'Antic Testament grec o Septuaginta, la totalitat del nou testament, l'Epístola de Bernabé, i fragments del El pastor d'Hermes (el que suggereix que aquests últims dos textos podrien haver estat considerats part del cànon bíblic pels editors del còdex).   

 El còdex es troba dividit en quatre trossos desiguals: 347 fulles a la Biblioteca britànica de Londres, 12 fulles i 14 fragments al Monestir de santa Caterina del Sinaí, 43 fulles a la Biblioteca de la Universitat de Leipzig i fragments de 3 fulles a la Biblioteca Nacional de Rússia a Sant petersburg.

A l'any 1844 es va descobrir el Còdex Sinaiticus el va descobrí l'investigador bíblic Konstantin von Tischendorf, va viatjar al Monestir de santa Caterina, al peu del Mont Sinaí a Egipte.