El Codex Sinaiticus[1] és un manuscrituncial del segle IV de la Bíblia grega, escrit entre el 330 al 350. Originalment contenia la totalitat d'ambdós Testaments, però solament han arribat fins als nostre dies trossos de l'Antic Testament grec o Septuaginta, la totalitat del Nou Testament, l'Epístola de Bernabé, i fragments del El pastor d'Hermes (el que suggereix que aquests últims dos textos podrien haver estat considerats part del cànon bíblic pels editors del còdex).
Els llibres apòcrifs són el conjunt de textos que no formen part del cànon de la Bíblia,
però que es van produir durant el mateix període i amb un estil similar
i que se solen estudiar quan es vol conèixer bé la Bíblia. La majoria
dels llibres apòcrifs contenen doctrines que foren declarades heretiga per algunes esglésies cristianes.
L'evangeli de Tomàs:
L’Evangeli de Tomàs, també anomenat Evangeli copte de Tomàs o Evangeli gnòstic de Tomàs, és un evangeli apròfics que conté 114 dites atribuïdes a Jesús de Natzaret. Es va conservar en un papir manuscrit en llengua copta, descobert el 1945 a la localitat egípcia de Nag Hammadi, i existeixen dubtes sobre la seva data de composició. Algunes de les dites d'aquest evangeli s'assemblen als dels evangelis canònics de Marc, Mateu, Lluc i Joan; d'altres eren desconegudes fins al seu descobriment.
martes, 2 de diciembre de 2014
Ómer (hebreu: עֹֽמֶר) és una unitat de mesura antiga usada en l'època del Temple de Jerusalem, s'utilitza a la Bíblia
com antiga unitat de volum del grà i productes secs. Correspondria a
uns 3,6 litres. La paraula Ómer també s'ha d'entendre de vegades com a
garba o gavella. En el Judaisme, un ómer d'ordi era una ofrena tradicional el segon dia de Péssah, durant el període de sacrifici al temple. El càlcul de l'ómer (en hebreu:
ספירת העומר, Sefirat ha-Ómer, és un manament religiós de la tradició
jueva que correspon a contar 49 dies (7 setmanes) a partir del dia en
què s'ofereix una ofrena d'un ómer d'ordi al Temple de Jerusalem (el
segon dia de la festa de la Pasqua jueva) fins un dia abans de l'ofrena
de blat de Xavuot.[17]
El judaisme considera el matrimoni com a sant, com la santificació de la vida, el matrimoni és vist com una unió entre dues persones i el compliment dels manaments d'Adonai. Es duu a terme segons les normes establertes per la Torà, el Talmud i la Halacà.
Jerusalem és una ciutat de Palestina, capital de l'estat d'Israel des de 1950, capitalitat no reconeguda internacionaliment per la majoria d'estats del món. És considerada pels palestins com a capital nacional.
1 Sis dies després, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, se'ls endugué a part dalt d'una muntanya alta 2 i es transfigurà davant d'ells; la seva cara es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum. 3 Llavors se'ls van aparèixer Moisès i Elies, que conversaven amb Jesús. 4 Pere digué a Jesús:
-Senyor, és bo que estiguem aquí dalt. Si vols, hi faré tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.
5 Encara parlava, quan els cobrí un núvol lluminós, i una veu digué des del núvol:
-Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m'he complagut; escolteu-lo.
6 Els deixebles, en sentir-ho, es van prosternar amb el front fins a terra, plens de gran temor. 7 Jesús s'acostà, els tocà i els digué:
-Aixequeu-vos, no tingueu por.
8 Ells van alçar els ulls i no veieren ningú més que Jesús tot sol. 9 Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va donar aquesta ordre:
-No digueu res a ningú d'aquesta visió fins que el Fill de l'home hagi ressuscitat d'entre els morts.
La Biblia Septuaginta fue el texto utilizado por las comunidades judías de todo el mundo antiguo más allá de Judea, y luego por la iglesia cristiana primitiva, de habla y cultura griega.Junto con la Biblia hebrea, constituye la base y la fuente del Antiguo Testamento de la gran mayoría de las Biblias cristianas
Manuscritos de la Septuaginta
La Septuaginta, (primeros siglos a.E.C.), es la antigua traducción de las escrituras hebreas alejandrinas al griego koiné, se presenta en diferentes versiones en manuscritos
Hasta 1948 se hicieron disponibles más manuscritos de la Septuaginta de los rollos del Mar Muerto: Entre algunos ejemplos de los manuscritos existentes se incluyen:
.jpg)
.jpg)
2.jpg){kind=spacer}
